Què és la felicitat? Som feliç? - Adrià Llabrés Pons

                                         QUÈ ÉS LA FELICITAT? SOM FELIÇ?

Intentaré contestar la pregunta amb quatre arguments i una conclusió final. Explicaré el que penso sobre què és la felicitat, si aquesta és necessària per a la vida i si és diferent per a cada persona.

Moltes vegades, els humans ens demanem preguntes que majoritàriament no tenen una resposta única o no en tenen. La filosofia ens ajuda a intentar trobar-ne o entendre almenys el significat d’aquestes qüestions, encara sabent que això no té una utilitat necessària per viure. 

El tema de la felicitat fa temps que roda pel meu cap: som feliç? I crec que no sòc l'únic que es fa aquesta pregunta.

Primer de tot, hauríem de saber què significa el terme “felicitat”, i penso que sempre és molt útil dirigir-se a l’etimologia de les paraules, ja que  el seu significat original, que quasi sempre prové del grec o llatí, resulta molt clarificador. Així que felicitat ve d'una paraula del llatí (felix) que significa “afortunat”, “sentiment de plenitud, satisfacció i alegria”.

Sabent això, podria dir que la felicitat és un sentiment o emoció que ens provoca un estat de goig i de satisfacció al nostre cos, que fa que ens sentim bé i que ho veiem tot d’una altra manera, d'una manera positiva. És per això que acostuma a ser uns dels objectius primordials de l’ésser humà, perquè, en certa manera,  dona sentit a la nostra vida i ens ajuda a poder disfrutar d’ella.

Tots els anys que duc vivint, he pogut observar que no és tan fàcil trobar allò que t’ajuda a disfrutar de la teva vida. Hi ha moments que una petita cosa et pot fer feliç,  i, en d’altres, allò ja no et crea la mateixa sensació i necessites més o una altra cosa. Un exemple clar seria: quan tu ets petit, una simple jugueta de plàstic et satisfà, generant-te un estat de benestar, ja que et diverteix. Però quan passes a l’adolescència, aquella jugueta ja no t’alegra el dia com feia abans, i necessites tenir altres coses per obtenir satisfacció: un mòbil, un ordinador, una PS4, amics,etc. Moltes vegades condicionats per la publicitat, la societat i l’entorn en general.

Així doncs, en certa manera, les influències i els prejudicis del nostre entorn també intervenen en la nostra felicitat. De fet, estem en una societat que es fixa més en els altres que en nosaltres “noltros” és la forma dialectal, però no l’estàndard mateixos.  Sempre estem condicionats per les coses que poden pensar els altres de nosaltres, o sempre ens fixem en les coses que els altres tenen i que jo, no. Així que considero que si ens aturessim a reflexionar i pensar més en nosaltres mateixos, seríem més feliços perquè estaríem més satisfets, ja que possiblement la felicitat està en el nostre interior i no en el món exterior. Un altre exemple clar és el següent: la felicitat dels fillets petits de l'Àfrica és diferent dels fillets petits dels EUA perquè els de l'Àfrica, amb poques juguetes o accions, ja es conformen i són feliços, però els d’ EUA necessiten tenir-ho tot i el millor per conformar-se i ser feliços. 

A més a més, penso que la felicitat és un estímul que s'absté del mal i del patiment. Perquè quan una cosa ens repercuteix negativament, fa que no estiguem còmodes, fent que allò no t’agradi i no vulguis tornar a repetir-la. Així que, a partir d’aquí, podem deduir que el fet de sentir-nos lliures amb el poder de poder fer tot el que vulguem i el que ens agrada, tal vegada, ens crea felicitat, ja que el fet  que alguna cosa sigui obligada ens crea un desig de rebuig cap a allò. Per exemple, disfrutes més fent els deures de la teva assignatura preferida que fent els deures d’una assignatura que no t’agrada gens. 

Però, per altra banda, també he de dir que moltes vegades les persones fem certes coses que ens fan feliços durant un període de temps, sabent  que en el futur ens repercutirà de forma negativa. Així que, la felicitat, en certa manera, no s’absté del tot del patiment.  Un exemple clar seria quan les persones s'emborratxen o prenen drogues, saben que això els repercutirà negativament  l’endemà o d'aquí uns anys, però el fet d’estar feliços aquell petit període ja els dona un motiu per fer-ho igualment.

Finalment, per respondre a la pregunta de si jo som feliç, hauria d’analitzar totes les situacions quotidianes que em passen des  que m'aixeco pel matí fins que me'n vaig a dormir.  He pogut observar que no hi ha cap dia a on totes les coses que em passen em facin feliç 100%, ja sigui perquè a vegades no em conformo amb res i en vulgui més i més, o perquè hagi de fer coses que no m’agraden, com aixecar-se prest per anar a l’institut. 

Per això, després d’haver reflexionat sobre el que és la felicitat i tot allò que a mi em fa feliç, he arribat a la conclusió que l’estat permanent de felicitat és impossible perquè la felicitat és un estat efímer i la vida està plena d’alts i baixos. Així que, sabent això, l’objectiu primordial de l’ésser humà hauria de ser disfrutar al màxim dels moments que et donen felicitat i no pensar tant en les coses que has de tenir o fer per arribar a ser-ho.