Los "Sims" de Andrés

  Fa molts d'anys que la nostra societat, específicament el col·lectiu de les dones, ha lluitat per millorar aquesta societat injusta i masclista. El dia d'avui ja hem fet una petita passa cap endavant amb aquest aspecte, però, malauradament, hem de millorar molt més per arribar a una societat ideal, imaginada per tantes persones. Les violències masclistes són tots aquells actes vers les dones i nenes que puguin tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic. Les podem trobar per qualsevol banda del món, ja que encara no estan suficientment visibles i moltes persones encara pensen que són coses "normals". Poden passar al carrer, a l'escola, a la feina, etc., i no necessàriament han de ser agressions físiques, poden ser insults o simplement mirades. Aquests actes són un atac directe cap als valors humans, promouen l'agressió i el no respecte cap als individus. Les persones adolescents, encara que a vegades les persones adultes no ens escolte

  Alba Sabater Castaño  1r Batx A  Quin sentit té viure? En aquest text desenvoluparé aquesta pregunta per poder donar-li una resposta amb l’ajuda d’uns arguments. Explicaré el concepte principal del sentit de viure fins arribar a una petita conclusió del perquè és important tenir-ho. En primer lloc, el sentit de viure, o també la raó per viure, és aquell motiu pel qual una persona vol aprofitar al màxim la seva vida i vol aixecar-se cada matí per aconseguir una meta, il·lusió u objectiu. Les persones tendeixen a posar-se aquestes idees mentals per donar sentit als seus dies i saber perquè volen seguir amb la seva vida. D’aquesta manera les ajuda a ser més alegres, actives i sense moltes preocupacions als seus dies. Pel contrari, si no fossin capaces de tenir aquesta idea, aixecar-se pel matí seria una experiència buida, no tindrien cap raó per seguir vivint, tot seria molt repetitiu per a elles i, en no saber què fer, perdríem l'interès per seguir vivint.  El fet de tenir un senti

En este texto intentaré argumentar desde diferentes preguntas la “respuesta” a  si tiene sentido o una  causa nacer en la época en la que nacemos. ¿Por qué me importa esta pregunta? Realmente no lo sé, ya que es una información con la que podría vivir sin saberla, incluso ser más feliz que sabiéndolo. De hecho, si sabes que tiene un motivo que tú estés ahí, te esforzarás en hacer lo que tienes que hacer y tu único objetivo será cumplirlo. Por esta razón, a mí me gusta esta pregunta, porque en caso de que sea verdad, todos seríamos relevantes o simples peones, y significaría que el destino existe, teniendo todos un camino ya marcado para nuestras vidas. Primero de todo, hay que explicar de dónde surgió esta pregunta. Durante un tiempo no le di importancia a las preguntas que yo mismo me formulaba sobre mí mismo, hasta que Andrés (profesor de filosofía) nos invitó a hacer la actividad de intentar argumentar una pregunta filosófica. Por eso, surgieron estas preguntas de la primera pregunt

  ¿ El pensamiento es real 💭? En este texto voy a tratar de argumentar una respuesta coherente a la pregunta planteada. Entendemos como pensamiento el estado de experiencia subjetiva que cada persona siente , también llamada consciencia. La consciencia es una experiencia fundamental para cada persona, sin ella no habría diferencia entre un ser humano y una máquina.   La consciencia surge de nuestro cuerpo, por tanto es creada por una serie de procesos químicos y eléctricos. Por esta razón se ha buscado relacionar algunas zonas de nuestro sistema nervioso central con nuestra consciencia, sin éxito.  Esto último nos sugiere que no hay una zona de nuestro cerebro especializada en crear la consciencia, a diferencia de otras zonas del cerebro que se especializan en, por ejemplo, conservar la memoria, producir emociones concretas, controlar la visión, etc.  Al no encontrar una zona relacionada con nuestra experiencia subjetiva se nos imposibilita saber si una persona o animal presenta sig

  Què passa amb els nostres pensaments quan morim? Els pensaments són una de les úniques parts essencials de l’ésser humà que no són físiques, ja que no podem tocar o veure’ls . Aquests ens acompanyen tota la vida, fins al punt on ningú no sap on van. La mort. Hi ha moltes idees sobre aquest tema, cap certa o incerta. Una de les primeres és que el que una vegada ens feia tan especials, s’esfuma. Ens deixa per no tornar. Això voldria dir que tots els éssers que hem estimat o estimam, quan morin, no hi haurà cap manera de tornar a veure-los. I això és una cosa que molta gent no pot suportar. La conseqüència d’aquesta experiència és terrible per a molts. Molts plors, depressió, ansietat, i molts més problemes, cada un pitjor que l’anterior.  Hi ha gent, però, que creu que aquesta part de nosaltres queda aquí per sempre, per fer-nos companyia. A les estrelles, o en altres persones . Al que em refereixo és la reencarnació, una creença present des de l'antiguitat que ha prevalgut a molt