Los "Sims" de Andrés

  Alba Sabater Castaño  1r Batx A  Quin sentit té viure? En aquest text desenvoluparé aquesta pregunta per poder donar-li una resposta amb l’ajuda d’uns arguments. Explicaré el concepte principal del sentit de viure fins arribar a una petita conclusió del perquè és important tenir-ho. En primer lloc, el sentit de viure, o també la raó per viure, és aquell motiu pel qual una persona vol aprofitar al màxim la seva vida i vol aixecar-se cada matí per aconseguir una meta, il·lusió u objectiu. Les persones tendeixen a posar-se aquestes idees mentals per donar sentit als seus dies i saber perquè volen seguir amb la seva vida. D’aquesta manera les ajuda a ser més alegres, actives i sense moltes preocupacions als seus dies. Pel contrari, si no fossin capaces de tenir aquesta idea, aixecar-se pel matí seria una experiència buida, no tindrien cap raó per seguir vivint, tot seria molt repetitiu per a elles i, en no saber què fer, perdríem l'interès per seguir vivint.  El fet de...

En este texto intentaré argumentar desde diferentes preguntas la “respuesta” a  si tiene sentido o una  causa nacer en la época en la que nacemos. ¿Por qué me importa esta pregunta? Realmente no lo sé, ya que es una información con la que podría vivir sin saberla, incluso ser más feliz que sabiéndolo. De hecho, si sabes que tiene un motivo que tú estés ahí, te esforzarás en hacer lo que tienes que hacer y tu único objetivo será cumplirlo. Por esta razón, a mí me gusta esta pregunta, porque en caso de que sea verdad, todos seríamos relevantes o simples peones, y significaría que el destino existe, teniendo todos un camino ya marcado para nuestras vidas. Primero de todo, hay que explicar de dónde surgió esta pregunta. Durante un tiempo no le di importancia a las preguntas que yo mismo me formulaba sobre mí mismo, hasta que Andrés (profesor de filosofía) nos invitó a hacer la actividad de intentar argumentar una pregunta filosófica. Por eso, surgieron estas preguntas de la primer...

  ¿ El pensamiento es real 💭? En este texto voy a tratar de argumentar una respuesta coherente a la pregunta planteada. Entendemos como pensamiento el estado de experiencia subjetiva que cada persona siente , también llamada consciencia. La consciencia es una experiencia fundamental para cada persona, sin ella no habría diferencia entre un ser humano y una máquina.   La consciencia surge de nuestro cuerpo, por tanto es creada por una serie de procesos químicos y eléctricos. Por esta razón se ha buscado relacionar algunas zonas de nuestro sistema nervioso central con nuestra consciencia, sin éxito.  Esto último nos sugiere que no hay una zona de nuestro cerebro especializada en crear la consciencia, a diferencia de otras zonas del cerebro que se especializan en, por ejemplo, conservar la memoria, producir emociones concretas, controlar la visión, etc.  Al no encontrar una zona relacionada con nuestra experiencia subjetiva se nos imposibilita saber si una perso...

  Què passa amb els nostres pensaments quan morim? Els pensaments són una de les úniques parts essencials de l’ésser humà que no són físiques, ja que no podem tocar o veure’ls . Aquests ens acompanyen tota la vida, fins al punt on ningú no sap on van. La mort. Hi ha moltes idees sobre aquest tema, cap certa o incerta. Una de les primeres és que el que una vegada ens feia tan especials, s’esfuma. Ens deixa per no tornar. Això voldria dir que tots els éssers que hem estimat o estimam, quan morin, no hi haurà cap manera de tornar a veure-los. I això és una cosa que molta gent no pot suportar. La conseqüència d’aquesta experiència és terrible per a molts. Molts plors, depressió, ansietat, i molts més problemes, cada un pitjor que l’anterior.  Hi ha gent, però, que creu que aquesta part de nosaltres queda aquí per sempre, per fer-nos companyia. A les estrelles, o en altres persones . Al que em refereixo és la reencarnació, una creença present des de l'antiguitat que ha prevalgut a...

    1a SITUACIÓ D’APRENENTATGE                                                 Què hi ha després de la mort? Respondré a aquesta pregunta amb 3 arguments, intentant donar la meva opinió. Finalment, arribaré a una conclusió personal. D'ençà que som petits ens demanem coses, ja sigui la cosa més absurda que podem demanar, ja sigui la cosa més interessant que demanarem mai. La pregunta que més m'he demanat al llarg de la meva vida és què hi ha després de la mort. L'humà és l'únic ésser que sap que morirà. Quan el rellotge de la vida s'acabi, es podrà conèixer realment què hi ha més enllà. Potser el no-res, un dormir profund, o el paradís etern promès pels cristians.  Sempre he tingut curiositat per s...

El meu objectiu amb aquest text és explicar quines són les dues postures que pot adoptar la meva pregunta, i, amb una sèrie d’arguments, defendre la meva opinió quant a la que considero que podria ser una resposta vàlida per a aquesta. Primer de tot, cal dir que el bé i el mal són conceptes que no tenen una definició concreta, és més, són totalment subjectius, ja que tothom en té una opinió formada. No és tant una opinió, sinó un ‘criteri’ que tothom té. És aquest criteri el que, en qüestió de segons, davant una situació nova, ens permet concloure si algú ha actuat bé o malament. Però aquest no està acompanyat d’una reflexió ètica anterior, ja que, en el moment en què es demanen arguments sobre per què està malament alguna cosa, no hi ha respostes amb la mateixa rapidesa que en la que s’ha classificat aquell fet. Les persones classificam els fets utilitzant el sentit comú, però es necessita un argument sòlid basat en l’ètica que justifiqui per què alguna cosa està bé o no. Són aquests ...

Aquesta és una pregunta que m’he demanat a mesura que he anat creixent. Ara que sóc un poc més madura m’adono que he estat cercant aprovació externa tota la meva vida, sense preocupar-me per la meva pròpia percepció, fins al punt de modificar els meus gustos i personalitat per a agradar a les persones al meu voltant. Avui en dia ja no tinc com a única prioritat l’opinió dels altres, però em segueix costant entendre qui sóc, especialment quan hi ha un conflicte entre com em veuen, com em veig i el que faig. En aquesta redacció, parlaré sobre cada punt principal de la pregunta i els dubtes que em sorgeixen amb cadascun d’ells per intentar arribar a una conclusió. El que sé  segur és que, com que cada individu és diferent i cada grup també, la resposta canvia depenent de qui se la demani. Primer de tot, voldria parlar dels conceptes subjectius. Quant a la percepció de nosaltres mateixos, és un punt amb molt de pes. Nosaltres som les úniques persones capaces de realment saber tot sobre...

Aquesta pregunta me la faig pràcticament des que vaig néixer a base d’un simple passatemps de la meva germana. Segurament us soni el famós joc de “Els  Sims” que, per definició de la Viquipèdia, “és un videojoc de simulació social i de vida, on cada ésser viu té una personalitat pròpia i es controla individualment de forma directa”. Amb quatre o cinc anys d’edat, en tenia prou per entendre que allà, darrere de la pantalla, la meva germana hi tenia una altra vida. Una vida diferent a la nostra, amb altres persones, però que vivien de la mateixa manera. És a dir, es casaven, tenien fills i morien, entre altres coses, com és evident. Però a part de les coses “naturals”, la gent també jugava a l’ordinador i també jugava al joc dels Sims . I a partir d’aquí, em formulava una pregunta;  quina certesa tenim sobre el fet  que nosaltres no som un joc dels Sims ? Si nosaltres podem jugar a la vida d’algú, algú pot jugar a la nostra? Aquestes preguntes es van basar en la meva gran i...

                                          QUÈ ÉS LA FELICITAT? SOM FELIÇ? Intentaré contestar la pregunta amb quatre arguments i una conclusió final. Explicaré el que penso sobre què és la felicitat, si aquesta és necessària per a la vida i si és diferent per a cada persona. Moltes vegades, els humans ens demanem preguntes que majoritàriament no tenen una resposta única o no en tenen. La filosofia ens ajuda a intentar trobar-ne o entendre almenys el significat d’aquestes qüestions, encara sabent que això no té una utilitat necessària per viure.  El tema de la felicitat fa temps que roda pel meu cap: som feliç? I crec que no sòc l'únic que es fa aquesta pregunta. Primer de tot, hauríem de saber què significa el terme “felicitat”, i penso que sempre és molt útil dirigir-se a l’etimologia de les paraules, ja que  el seu significat original, que quasi sempre prové del grec o ll...

  Quin és el meu objectiu a la vida? En aquest text d’argumentació filosófica raonaré quin crec que és el meu objectiu a la vida. Explicaré com es pot assolir la felicitat i quines condicions s’han de complir per sentir-se bé amb un mateix. Primerament, m’atreveixo a afirmar que la majoria de persones del món tenen com a objectiu en la vida sentir-se bé amb si mateixos. És el que dóna sentit a la vida, ja que tots els humans intenten estar en un estat constant de benestar i felicitat. De fet, es podria dir que la vida en si mateixa és la recerca de la felicitat. Crec en el que acabo de d’afirmar perquè les persones més infelices son aquelles que es suïciden. Per tant, les persones que volen continuar vivint són aquelles que no s’han rendit en la recerca de la felicitat. És a dir, aquelles persones que viuen són les que s’arrisquen a tenir males experiències per poder viure bones experiències (plaers). En resum, podria dir que el principal objectiu de la vida és la recerca de la fel...