Salta al contingut principal

Què hi ha després de la mort? - Xavi Riudavets Sánchez

   1a SITUACIÓ D’APRENENTATGE



                                                Què hi ha després de la mort?


Respondré a aquesta pregunta amb 3 arguments, intentant donar la meva opinió. Finalment, arribaré a una conclusió personal.


D'ençà que som petits ens demanem coses, ja sigui la cosa més absurda que podem demanar, ja sigui la cosa més interessant que demanarem mai. La pregunta que més m'he demanat al llarg de la meva vida és què hi ha després de la mort. L'humà és l'únic ésser que sap que morirà. Quan el rellotge de la vida s'acabi, es podrà conèixer realment què hi ha més enllà. Potser el no-res, un dormir profund, o el paradís etern promès pels cristians. 


Sempre he tingut curiositat per saber què hi ha després de la mort i la seguiré tenint durant tota la meva vida perquè pos en dubte que algun dia es pugui arribar a demostrar. Segons la religió budista, la mort és només el principi d’una altra vida i pensen que la reencarnació és on la ment neix una vegada i una altra, però amb un cos diferent. Estic bastant d’acord amb la teoria que tenen els budistes sobre el que hi ha després de la mort perquè, si ens reencarnéssim, ens reencarnaríem en una altra persona, animal o qualsevol altre tipus d'ésser viu on no ens  recordaríem de res del que hem viscut a l’altra vida. Pensar que després de la mort hi ha alguna cosa, sigui la reencarnació o qualsevol altre tipus de vida, em deixa més tranquil perquè sé que després de la mort viurem alguna cosa més que no sigui el no-res, però també saber que després de la mort hi ha alguna cosa és com pensar que tenim temps infinit i que les coses que podem fer avui les deixarem per demà. 


Segons el primer argument és impossible que la vida només duri el període d'anys que vivim. Pensar que la nostra existència només ha durat "tants" anys i que quan morim s'acabi definitivament tot, ho trob molt difícil. Què passa quan morim? Veim negre durant la resta de vida de l'univers? No ho crec perquè pens que la funció que tenim quan morim és reencarnar-nos en qualsevol tipus d'ésser viu amb els coneixements obtinguts de l’anterior vida (sense que nosaltres ho sapiguem ) i fer-lo evolucionar fins arribar al punt de no poder evolucionar més. 


Tanmateix, pot passar qualsevol mena de cosa. Possiblement, ens reencarnem per poder fer evolucionar la Terra, per canviar les coses que estan malament i per poder ensenyar (sense ser conscients)  les pròximes generacions (época en la qual ens hàgim reencarnat) les coses que fèiem malament en un passat i intentar fer un món millor amb tots els coneixements que hàgim adquirit.


En conclusió, crec que la mort és una porta a una nova  vida, poden arranjar problemes que en un passat no haguéssim pogut arranjar per falta de temps. És com si la pròpia vida ens donés una altra oportunitat per poder canviar o millorar el món en el qual vivim sense que ens  recordem de res, però tenint en el nostre subconscient aquella experiència que hem obtingut en l’anterior vida.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per què fem art? - Situació d'aprenentatge 4 (febrer - març 2023)

 Durant el mes de febrer i abans de marxar de vacances, l'alumnat de 1r de batxillerat A, partint d'agrupament escollits per elles i ells mateixos, s'han llançat a la creació artística amb l'objectiu de pensar l'art en termes estètics. Aquí en teniu el resultat, els elements físics del qual estaran exposats a la biblioteca del nostre centre durant 2 setmanes en tornar de les vacances:

Quin és el meu objectiu a la vida? Marcel Martínez Planas

  Quin és el meu objectiu a la vida? En aquest text d’argumentació filosófica raonaré quin crec que és el meu objectiu a la vida. Explicaré com es pot assolir la felicitat i quines condicions s’han de complir per sentir-se bé amb un mateix. Primerament, m’atreveixo a afirmar que la majoria de persones del món tenen com a objectiu en la vida sentir-se bé amb si mateixos. És el que dóna sentit a la vida, ja que tots els humans intenten estar en un estat constant de benestar i felicitat. De fet, es podria dir que la vida en si mateixa és la recerca de la felicitat. Crec en el que acabo de d’afirmar perquè les persones més infelices son aquelles que es suïciden. Per tant, les persones que volen continuar vivint són aquelles que no s’han rendit en la recerca de la felicitat. És a dir, aquelles persones que viuen són les que s’arrisquen a tenir males experiències per poder viure bones experiències (plaers). En resum, podria dir que el principal objectiu de la vida és la recerca de la fel...

25-N: Dia per l'Erradicació de les Violències Masclistes - EL MANIFEST DE L'ALUMNAT

  Fa molts d'anys que la nostra societat, específicament el col·lectiu de les dones, ha lluitat per millorar aquesta societat injusta i masclista. El dia d'avui ja hem fet una petita passa cap endavant amb aquest aspecte, però, malauradament, hem de millorar molt més per arribar a una societat ideal, imaginada per tantes persones. Les violències masclistes són tots aquells actes vers les dones i nenes que puguin tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic. Les podem trobar per qualsevol banda del món, ja que encara no estan suficientment visibles i moltes persones encara pensen que són coses "normals". Poden passar al carrer, a l'escola, a la feina, etc., i no necessàriament han de ser agressions físiques, poden ser insults o simplement mirades. Aquests actes són un atac directe cap als valors humans, promouen l'agressió i el no respecte cap als individus. Les persones adolescents, encara que a vegades les persones adultes no ens escolte...