Passa al contingut principal

Què hi ha després de la mort? - Xavi Riudavets Sánchez

   1a SITUACIÓ D’APRENENTATGE



                                                Què hi ha després de la mort?


Respondré a aquesta pregunta amb 3 arguments, intentant donar la meva opinió. Finalment, arribaré a una conclusió personal.


D'ençà que som petits ens demanem coses, ja sigui la cosa més absurda que podem demanar, ja sigui la cosa més interessant que demanarem mai. La pregunta que més m'he demanat al llarg de la meva vida és què hi ha després de la mort. L'humà és l'únic ésser que sap que morirà. Quan el rellotge de la vida s'acabi, es podrà conèixer realment què hi ha més enllà. Potser el no-res, un dormir profund, o el paradís etern promès pels cristians. 


Sempre he tingut curiositat per saber què hi ha després de la mort i la seguiré tenint durant tota la meva vida perquè pos en dubte que algun dia es pugui arribar a demostrar. Segons la religió budista, la mort és només el principi d’una altra vida i pensen que la reencarnació és on la ment neix una vegada i una altra, però amb un cos diferent. Estic bastant d’acord amb la teoria que tenen els budistes sobre el que hi ha després de la mort perquè, si ens reencarnéssim, ens reencarnaríem en una altra persona, animal o qualsevol altre tipus d'ésser viu on no ens  recordaríem de res del que hem viscut a l’altra vida. Pensar que després de la mort hi ha alguna cosa, sigui la reencarnació o qualsevol altre tipus de vida, em deixa més tranquil perquè sé que després de la mort viurem alguna cosa més que no sigui el no-res, però també saber que després de la mort hi ha alguna cosa és com pensar que tenim temps infinit i que les coses que podem fer avui les deixarem per demà. 


Segons el primer argument és impossible que la vida només duri el període d'anys que vivim. Pensar que la nostra existència només ha durat "tants" anys i que quan morim s'acabi definitivament tot, ho trob molt difícil. Què passa quan morim? Veim negre durant la resta de vida de l'univers? No ho crec perquè pens que la funció que tenim quan morim és reencarnar-nos en qualsevol tipus d'ésser viu amb els coneixements obtinguts de l’anterior vida (sense que nosaltres ho sapiguem ) i fer-lo evolucionar fins arribar al punt de no poder evolucionar més. 


Tanmateix, pot passar qualsevol mena de cosa. Possiblement, ens reencarnem per poder fer evolucionar la Terra, per canviar les coses que estan malament i per poder ensenyar (sense ser conscients)  les pròximes generacions (época en la qual ens hàgim reencarnat) les coses que fèiem malament en un passat i intentar fer un món millor amb tots els coneixements que hàgim adquirit.


En conclusió, crec que la mort és una porta a una nova  vida, poden arranjar problemes que en un passat no haguéssim pogut arranjar per falta de temps. És com si la pròpia vida ens donés una altra oportunitat per poder canviar o millorar el món en el qual vivim sense que ens  recordem de res, però tenint en el nostre subconscient aquella experiència que hem obtingut en l’anterior vida.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per què fem art? - Situació d'aprenentatge 4 (febrer - març 2023)

 Durant el mes de febrer i abans de marxar de vacances, l'alumnat de 1r de batxillerat A, partint d'agrupament escollits per elles i ells mateixos, s'han llançat a la creació artística amb l'objectiu de pensar l'art en termes estètics. Aquí en teniu el resultat, els elements físics del qual estaran exposats a la biblioteca del nostre centre durant 2 setmanes en tornar de les vacances:

És real la vida? Esteim controlats per algú? - Natalia Yarema

Aquesta pregunta me la faig pràcticament des que vaig néixer a base d’un simple passatemps de la meva germana. Segurament us soni el famós joc de “Els  Sims” que, per definició de la Viquipèdia, “és un videojoc de simulació social i de vida, on cada ésser viu té una personalitat pròpia i es controla individualment de forma directa”. Amb quatre o cinc anys d’edat, en tenia prou per entendre que allà, darrere de la pantalla, la meva germana hi tenia una altra vida. Una vida diferent a la nostra, amb altres persones, però que vivien de la mateixa manera. És a dir, es casaven, tenien fills i morien, entre altres coses, com és evident. Però a part de les coses “naturals”, la gent també jugava a l’ordinador i també jugava al joc dels Sims . I a partir d’aquí, em formulava una pregunta;  quina certesa tenim sobre el fet  que nosaltres no som un joc dels Sims ? Si nosaltres podem jugar a la vida d’algú, algú pot jugar a la nostra? Aquestes preguntes es van basar en la meva gran i...

¿El pensamiento es real💭? - Jara Guillén Ivaldi

  ¿ El pensamiento es real 💭? En este texto voy a tratar de argumentar una respuesta coherente a la pregunta planteada. Entendemos como pensamiento el estado de experiencia subjetiva que cada persona siente , también llamada consciencia. La consciencia es una experiencia fundamental para cada persona, sin ella no habría diferencia entre un ser humano y una máquina.   La consciencia surge de nuestro cuerpo, por tanto es creada por una serie de procesos químicos y eléctricos. Por esta razón se ha buscado relacionar algunas zonas de nuestro sistema nervioso central con nuestra consciencia, sin éxito.  Esto último nos sugiere que no hay una zona de nuestro cerebro especializada en crear la consciencia, a diferencia de otras zonas del cerebro que se especializan en, por ejemplo, conservar la memoria, producir emociones concretas, controlar la visión, etc.  Al no encontrar una zona relacionada con nuestra experiencia subjetiva se nos imposibilita saber si una perso...