Passa al contingut principal

25-N: Dia per l'Erradicació de les Violències Masclistes - EL MANIFEST DE L'ALUMNAT

 Fa molts d'anys que la nostra societat, específicament el col·lectiu de les dones, ha lluitat per millorar aquesta societat injusta i masclista.


El dia d'avui ja hem fet una petita passa cap endavant amb aquest aspecte, però, malauradament, hem de millorar molt més per arribar a una societat ideal, imaginada per tantes persones.


Les violències masclistes són tots aquells actes vers les dones i nenes que puguin tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic. Les podem trobar per qualsevol banda del món, ja que encara no estan suficientment visibles i moltes persones encara pensen que són coses "normals". Poden passar al carrer, a l'escola, a la feina, etc., i no necessàriament han de ser agressions físiques, poden ser insults o simplement mirades.


Aquests actes són un atac directe cap als valors humans, promouen l'agressió i el no respecte cap als individus.


Les persones adolescents, encara que a vegades les persones adultes no ens escolten gaire pel simple fet d'estar al que ells diuen "la edad del pavo", podem fer moltes coses per aconseguir una millora a la nostra futura societat. Per exemple, conscienciar les nostres amistats i famílies sobre les violències masclistes, fer xerrades a les escoles per als infants perquè són el futur del món i fer-los saber el que està moralment correcte, conscienciar els nostres fills sobre aquest tema per tenir una millora a la societat, realitzar actes públics en contra d'aquestes violències i participar en les manifestacions, deixar de fer comentaris que puguin contribuir al domini del masclisme, ser capaços de reconèixer aquests actes i cridar l'atenció als nostres coneguts i conegudes quan aquests ocorrin, intentar conscienciar a les persones que fan aquests actes, que ho estan fent malament, etc.


D'aquesta forma, entre totes i tots, podem arribar a crear un món just, sense exclusió social, on ningú senti l'obligació de ser d'una manera específica  i que totes les identitats de gènere i orientacions sexuals són igualment respectables. 


En resum, volem fer entre tots un món on aquest tipus de manifests no existeixin, on celebrar el 25 N o el 8M no sigui necessari i on hi hagi igualtat i equitat per a tothom.







Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per què fem art? - Situació d'aprenentatge 4 (febrer - març 2023)

 Durant el mes de febrer i abans de marxar de vacances, l'alumnat de 1r de batxillerat A, partint d'agrupament escollits per elles i ells mateixos, s'han llançat a la creació artística amb l'objectiu de pensar l'art en termes estètics. Aquí en teniu el resultat, els elements físics del qual estaran exposats a la biblioteca del nostre centre durant 2 setmanes en tornar de les vacances:

Què és la realitat i com la construïm els éssers humans? - Debat filosòfic

Al llarg de la situació d'aprenentatge 3, l'alumnat de 1r de batxillerat A s'ha endinsant en un interrogant que, de fet, és consubstancial a l'interrogant filosòfic des dels seus orígens: com es construeix el concepte metafísic de realitat?  Revisitant des de perspectives clàssiques i fundadores com el dualisme ontològic fins als reptes que suposa la intel·ligència artificial i la realitat virtual i augmentada, varen estar preparant un debat a quatre veus, obert al públic, que va tenir lloc el passat 10 de febrer a la Sala Polivalent de l'IES Cap de Llevant. Qui ha dit que els adolescents tan sols estan interessats per Tik Tok i Instagram ? La filosofia viu en els seus esperits crítics!  

Què passa amb els nostres pensaments quan morim? - Irene Rotger Mas

  Què passa amb els nostres pensaments quan morim? Els pensaments són una de les úniques parts essencials de l’ésser humà que no són físiques, ja que no podem tocar o veure’ls . Aquests ens acompanyen tota la vida, fins al punt on ningú no sap on van. La mort. Hi ha moltes idees sobre aquest tema, cap certa o incerta. Una de les primeres és que el que una vegada ens feia tan especials, s’esfuma. Ens deixa per no tornar. Això voldria dir que tots els éssers que hem estimat o estimam, quan morin, no hi haurà cap manera de tornar a veure-los. I això és una cosa que molta gent no pot suportar. La conseqüència d’aquesta experiència és terrible per a molts. Molts plors, depressió, ansietat, i molts més problemes, cada un pitjor que l’anterior.  Hi ha gent, però, que creu que aquesta part de nosaltres queda aquí per sempre, per fer-nos companyia. A les estrelles, o en altres persones . Al que em refereixo és la reencarnació, una creença present des de l'antiguitat que ha prevalgut a molt