Passa al contingut principal

¿El pensamiento es real💭? - Jara Guillén Ivaldi

 ¿ El pensamiento es real 💭?


En este texto voy a tratar de argumentar una respuesta coherente a la pregunta planteada.



Entendemos como pensamiento el estado de experiencia subjetiva que cada persona siente, también llamada consciencia.

La consciencia es una experiencia fundamental para cada persona, sin ella no habría diferencia entre un ser humano y una máquina.  


La consciencia surge de nuestro cuerpo, por tanto es creada por una serie de procesos químicos y eléctricos. Por esta razón se ha buscado relacionar algunas zonas de nuestro sistema nervioso central con nuestra consciencia, sin éxito. 


Esto último nos sugiere que no hay una zona de nuestro cerebro especializada en crear la consciencia, a diferencia de otras zonas del cerebro que se especializan en, por ejemplo, conservar la memoria, producir emociones concretas, controlar la visión, etc. 


Al no encontrar una zona relacionada con nuestra experiencia subjetiva se nos imposibilita saber si una persona o animal presenta signos de consciencia, y esto tiene implicaciones muy importantes, como veremos a continuación.


Hay un término acuñado por David Chalmers, que es el de los Zombies Filosóficos, el cual nos propone:

piensa en dos personas que actúan de forma completamente normal, pero una de ellas carece de experiencia subjetiva, simplemente actúa como un robot biológico. Ésta sería el zombie filosófico según Chalmers, sería completamente igual a una persona consciente, pero realmente solo responde al medio de forma mecánica sin albergar rastro de consciencia.


Los zombies nos abren las puertas a un mundo entero, porque nos dan la opción de pensar en la idea de que no son solo algunas personas zombie, sino que todo el mundo podría serlo, tú y yo incluidos, haciendo de la consciencia una idea falsa y errónea del mundo, una aparente ilusión que nos hace pensar que no somos más que un puñado de moléculas.


Todo y que es solamente una idea sin ningún tipo de argumento que la tache de real, ya nos permite imaginarnos sus consecuencias en el mundo, preguntas tan discutidas hoy en día como: que si los robots pueden llegar a pensar igual que los humanos, qué hay después de la muerte, quién soy yo,

todas estas cuestiones podrían ser fácilmente explicadas simplemente suprimiendo el concepto de consciencia. 

Un mundo de y consecuente a la materia.

¿No es sorprendente?


En conclusión,  yo creo que no tengo ni idea sobre que es o no es la consciencia, pero la idea de la consciencia inexistente me atrae por el hecho de simplificar problemas filosóficos.




Jara Guillén Ivaldi - 1 Batx A


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per què fem art? - Situació d'aprenentatge 4 (febrer - març 2023)

 Durant el mes de febrer i abans de marxar de vacances, l'alumnat de 1r de batxillerat A, partint d'agrupament escollits per elles i ells mateixos, s'han llançat a la creació artística amb l'objectiu de pensar l'art en termes estètics. Aquí en teniu el resultat, els elements físics del qual estaran exposats a la biblioteca del nostre centre durant 2 setmanes en tornar de les vacances:

Què és la realitat i com la construïm els éssers humans? - Debat filosòfic

Al llarg de la situació d'aprenentatge 3, l'alumnat de 1r de batxillerat A s'ha endinsant en un interrogant que, de fet, és consubstancial a l'interrogant filosòfic des dels seus orígens: com es construeix el concepte metafísic de realitat?  Revisitant des de perspectives clàssiques i fundadores com el dualisme ontològic fins als reptes que suposa la intel·ligència artificial i la realitat virtual i augmentada, varen estar preparant un debat a quatre veus, obert al públic, que va tenir lloc el passat 10 de febrer a la Sala Polivalent de l'IES Cap de Llevant. Qui ha dit que els adolescents tan sols estan interessats per Tik Tok i Instagram ? La filosofia viu en els seus esperits crítics!  

Què passa amb els nostres pensaments quan morim? - Irene Rotger Mas

  Què passa amb els nostres pensaments quan morim? Els pensaments són una de les úniques parts essencials de l’ésser humà que no són físiques, ja que no podem tocar o veure’ls . Aquests ens acompanyen tota la vida, fins al punt on ningú no sap on van. La mort. Hi ha moltes idees sobre aquest tema, cap certa o incerta. Una de les primeres és que el que una vegada ens feia tan especials, s’esfuma. Ens deixa per no tornar. Això voldria dir que tots els éssers que hem estimat o estimam, quan morin, no hi haurà cap manera de tornar a veure-los. I això és una cosa que molta gent no pot suportar. La conseqüència d’aquesta experiència és terrible per a molts. Molts plors, depressió, ansietat, i molts més problemes, cada un pitjor que l’anterior.  Hi ha gent, però, que creu que aquesta part de nosaltres queda aquí per sempre, per fer-nos companyia. A les estrelles, o en altres persones . Al que em refereixo és la reencarnació, una creença present des de l'antiguitat que ha prevalgut a molt