Quin és el meu objectiu a la vida? Marcel Martínez Planas

 Quin és el meu objectiu a la vida?

En aquest text d’argumentació filosófica raonaré quin crec que és el meu objectiu a la vida. Explicaré com es pot assolir la felicitat i quines condicions s’han de complir per sentir-se bé amb un mateix.

Primerament, m’atreveixo a afirmar que la majoria de persones del món tenen com a objectiu en la vida sentir-se bé amb si mateixos. És el que dóna sentit a la vida, ja que tots els humans intenten estar en un estat constant de benestar i felicitat. De fet, es podria dir que la vida en si mateixa és la recerca de la felicitat. Crec en el que acabo de d’afirmar perquè les persones més infelices son aquelles que es suïciden. Per tant, les persones que volen continuar vivint són aquelles que no s’han rendit en la recerca de la felicitat. És a dir, aquelles persones que viuen són les que s’arrisquen a tenir males experiències per poder viure bones experiències (plaers).

En resum, podria dir que el principal objectiu de la vida és la recerca de la felicitat, que és l’objectiu de totes les persones que no es suïciden. A més a més, assolir la felicitat implica sentir-te bé amb tu mateix, ja que amb qui passem més temps és amb nosaltres mateixos. Tot i això, durant la recerca de la felicitat és pràcticament impossible estar en un estat de satisfacció tota l’estona per les emocions negatives que ens poden envair durant el nostre dia a dia. És per això que les persones intenten tenir la major quantitat de felicitat possible diàriament.

Abans de continuar amb l’argumentació, considero que caldria definir el concepte de felicitat. Epicur (un autor grec dels segles IV-III a.C.) afirmava que els plaers són bons, però s’ha d'actuar amb prudència per poder ser feliç, ja que moltes vegades fugim de les coses bones com si fossin dolentes i busquem coses dolentes pensant que són bones. Per tant, crec amb fermesa que la felicitat consisteix a gaudir d’aquelles coses bones que no ens provoquen conseqüències negatives secundàries, sempre amb moderació, ja que tots els excessos poden ser dolents.

Partint del primer argument, cal dir que existeixen diferents tipus de felicitat. Per exemple, no és el mateix passar una bona estona amb els amics que aprovar un examen amb un excel·lent. Són coses diferents, però totes dues ens aporten felicitat. Per tant, si relacionem això amb la pregunta principal, podem assegurar que les persones volen assolir la felicitat, però ho poden fer de diferents formes.

Considero que una de les claus per poder aconseguir la felicitat és tenir una bona relació amb les persones que coneixes, ja que sentir-nos acceptats pels altres ens aporta seguretat emocional. Crec que el concepte d’acceptació social està molt present a les nostres vides, ja que els humans sempre hem conviscut en grup, des de la Prehistòria. La dependència emocional és un dels resultats del que acabo de mencionar. En conseqüència, són molt poques les persones que tenen una fortalesa mental prou desenvolupada per poder viure soles durant tota la vida, o viure ignorant les crítiques i el rebuig d’altres persones, que és encara més difícil.

Per altra banda, s’ha de tenir en compte que les nostres accions, i per tant, els nostres objectius, poden estar estan condicionats per la gent que ens envolta, ja que tenim por a ser rebutjats pels altres. En el meu cas personal, això no suposa un problema, perquè ningú no m’ha jutjat mai pel que faig o deixo de fer. 

Penso que una altra de les condicions fonamentals per poder aconseguir la felicitat és fer esport i tenir una dieta equilibrada. Això ens aportarà benestar físic, ja que el nostre cos i la nostra ment estaran en millors condicions. Mantenir constantment el benestar físic ens acabarà aportant plaer, ja que, sense saber-ho, entre altres coses, els nostres músculs envien neurotransmissors al nostre cervell, com per exemple la dopamina. Això influeix en molts aspectes, com per exemple la reducció de l'estrès, l’increment de la capacitat de concentració i aprenentatge, etc. Tots aquests efectes positius que experimenta el nostre cos ens acaben aportant felicitat de forma inconscient degut al benestar i la satisfacció que experimentem. A més a més, el món de l’esport ens pot aportar, per exemple, noves amistats i aventures.

Enllaçant els arguments anteriors, penso que la situació ideal que volem assolir les persones (jo inclòs) és un balanç entre fer allò que t’agrada, tenir una bona vida social i seguir una rutina saludable.

Finalment, amb el que he afirmat anteriorment, no vull dir que poder fer el que t’agrada i tenir una bona relació amb els altres t’immunitza contra les emocions negatives, ni tampoc que totes les persones t'acceptaran tal com ets, això és pràcticament impossible. A més a més, no passa res si alguna vegada fem alguna excepció amb el que fa referència a la nostra alimentació o rutina esportiva. El que és realment important és poder mantenir l’equilibri en tots aquests aspectes tan importants que he anat redactant anteriorment, i saber acceptar les coses dolentes de la vida. Jo crec que aquesta és la forma de sentir-te bé amb tu mateix. Al cap i a la fi, sentir-se bé amb un mateix és el que ens aporta més felicitat.

En conclusió, després d’haver-hi reflexionat, puc afirmar que el meu objectiu a la vida és sentir-me bé amb mi mateix, i que per aconseguir-ho hauré de fer allò que m’agradi, mantenir una bona vida social i tenir uns hàbits saludables.