Què passa amb els nostres pensaments quan morim?
Els pensaments són una de les úniques parts essencials de l’ésser humà que no són físiques, ja que no podem tocar o veure’ls. Aquests ens acompanyen tota la vida, fins al punt on ningú no sap on van. La mort. Hi ha moltes idees sobre aquest tema, capcerta o incerta.
Una de les primeres és que el que una vegada ens feia tan especials, s’esfuma. Ens deixa per no tornar. Això voldria dir que tots els éssers que hem estimat o estimam, quan morin, no hi haurà cap manera de tornar a veure-los. I això és una cosa que molta gent no pot suportar. La conseqüència d’aquesta experiència és terrible per a molts. Molts plors, depressió, ansietat, i molts més problemes, cada un pitjor que l’anterior.
Hi ha gent, però, que creu que aquesta part de nosaltres queda aquí per sempre, per fer-nos companyia. A les estrelles, o en altres persones.
Al que em refereixo és la reencarnació, una creença present des de l'antiguitat que ha prevalgut a moltes cultures actuals, com ara el budisme.
El que aquesta creença vol explicar és com l’essència de les persones torna a començar una vida a un cos diferent.
Aquest pensament pot donar moltíssima més pau mental per a molts, però també significaria que totes les persones dolentes segueixen amb nosaltres, i que no podríem millorar de cap manera. No podríem fugir d’aquestes.
En conclusió, crec que els nostres pensaments i la nostra ment són únics, però també em causa molt temor simplement desaparèixer. Per més que cregui que això és el que ens passa i passarà a tots, no tinc manera de parlar amb ningú que hagi mort per resoldre el meu dubte. Així que suposo que hauré de viure amb la incertesa, tot i que m’agrada molt la idea de poder tornar com un puma, un tigre, o una persona que no li pesi poc la cartera.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada