Passa al contingut principal

Què passa amb els nostres pensaments quan morim? - Irene Rotger Mas

 Què passa amb els nostres pensaments quan morim?

Els pensaments són una de les úniques parts essencials de l’ésser humà que no són físiques, ja que no podem tocar o veure’ls. Aquests ens acompanyen tota la vida, fins al punt on ningú no sap on van. La mort. Hi ha moltes idees sobre aquest tema, capcerta o incerta.


Una de les primeres és que el que una vegada ens feia tan especials, s’esfuma. Ens deixa per no tornar. Això voldria dir que tots els éssers que hem estimat o estimam, quan morin, no hi haurà cap manera de tornar a veure-los. I això és una cosa que molta gent no pot suportar. La conseqüència d’aquesta experiència és terrible per a molts. Molts plors, depressió, ansietat, i molts més problemes, cada un pitjor que l’anterior. 


Hi ha gent, però, que creu que aquesta part de nosaltres queda aquí per sempre, per fer-nos companyia. A les estrelles, o en altres persones.

Al que em refereixo és la reencarnació, una creença present des de l'antiguitat que ha prevalgut a moltes cultures actuals, com ara el budisme.

El que aquesta creença vol explicar és com l’essència de les persones torna a començar una vida a un cos diferent.

Aquest pensament pot donar moltíssima més pau mental per a molts, però també significaria que totes les persones dolentes segueixen amb nosaltres, i que no podríem millorar de cap manera. No podríem fugir d’aquestes.


En conclusió, crec que els nostres pensaments i la nostra ment són únics, però també em causa molt temor simplement desaparèixer. Per més que cregui que això és el que ens passa i passarà a tots, no tinc manera de parlar amb ningú que hagi mort per resoldre el meu dubte. Així que suposo que hauré de viure amb la incertesa, tot i que m’agrada molt la idea de poder tornar com un puma, un tigre, o una persona que no li pesi poc la cartera.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per què fem art? - Situació d'aprenentatge 4 (febrer - març 2023)

 Durant el mes de febrer i abans de marxar de vacances, l'alumnat de 1r de batxillerat A, partint d'agrupament escollits per elles i ells mateixos, s'han llançat a la creació artística amb l'objectiu de pensar l'art en termes estètics. Aquí en teniu el resultat, els elements físics del qual estaran exposats a la biblioteca del nostre centre durant 2 setmanes en tornar de les vacances:

És real la vida? Esteim controlats per algú? - Natalia Yarema

Aquesta pregunta me la faig pràcticament des que vaig néixer a base d’un simple passatemps de la meva germana. Segurament us soni el famós joc de “Els  Sims” que, per definició de la Viquipèdia, “és un videojoc de simulació social i de vida, on cada ésser viu té una personalitat pròpia i es controla individualment de forma directa”. Amb quatre o cinc anys d’edat, en tenia prou per entendre que allà, darrere de la pantalla, la meva germana hi tenia una altra vida. Una vida diferent a la nostra, amb altres persones, però que vivien de la mateixa manera. És a dir, es casaven, tenien fills i morien, entre altres coses, com és evident. Però a part de les coses “naturals”, la gent també jugava a l’ordinador i també jugava al joc dels Sims . I a partir d’aquí, em formulava una pregunta;  quina certesa tenim sobre el fet  que nosaltres no som un joc dels Sims ? Si nosaltres podem jugar a la vida d’algú, algú pot jugar a la nostra? Aquestes preguntes es van basar en la meva gran i...

¿El pensamiento es real💭? - Jara Guillén Ivaldi

  ¿ El pensamiento es real 💭? En este texto voy a tratar de argumentar una respuesta coherente a la pregunta planteada. Entendemos como pensamiento el estado de experiencia subjetiva que cada persona siente , también llamada consciencia. La consciencia es una experiencia fundamental para cada persona, sin ella no habría diferencia entre un ser humano y una máquina.   La consciencia surge de nuestro cuerpo, por tanto es creada por una serie de procesos químicos y eléctricos. Por esta razón se ha buscado relacionar algunas zonas de nuestro sistema nervioso central con nuestra consciencia, sin éxito.  Esto último nos sugiere que no hay una zona de nuestro cerebro especializada en crear la consciencia, a diferencia de otras zonas del cerebro que se especializan en, por ejemplo, conservar la memoria, producir emociones concretas, controlar la visión, etc.  Al no encontrar una zona relacionada con nuestra experiencia subjetiva se nos imposibilita saber si una perso...