Salta al contingut principal

Què passa amb els nostres pensaments quan morim? - Irene Rotger Mas

 Què passa amb els nostres pensaments quan morim?

Els pensaments són una de les úniques parts essencials de l’ésser humà que no són físiques, ja que no podem tocar o veure’ls. Aquests ens acompanyen tota la vida, fins al punt on ningú no sap on van. La mort. Hi ha moltes idees sobre aquest tema, capcerta o incerta.


Una de les primeres és que el que una vegada ens feia tan especials, s’esfuma. Ens deixa per no tornar. Això voldria dir que tots els éssers que hem estimat o estimam, quan morin, no hi haurà cap manera de tornar a veure-los. I això és una cosa que molta gent no pot suportar. La conseqüència d’aquesta experiència és terrible per a molts. Molts plors, depressió, ansietat, i molts més problemes, cada un pitjor que l’anterior. 


Hi ha gent, però, que creu que aquesta part de nosaltres queda aquí per sempre, per fer-nos companyia. A les estrelles, o en altres persones.

Al que em refereixo és la reencarnació, una creença present des de l'antiguitat que ha prevalgut a moltes cultures actuals, com ara el budisme.

El que aquesta creença vol explicar és com l’essència de les persones torna a començar una vida a un cos diferent.

Aquest pensament pot donar moltíssima més pau mental per a molts, però també significaria que totes les persones dolentes segueixen amb nosaltres, i que no podríem millorar de cap manera. No podríem fugir d’aquestes.


En conclusió, crec que els nostres pensaments i la nostra ment són únics, però també em causa molt temor simplement desaparèixer. Per més que cregui que això és el que ens passa i passarà a tots, no tinc manera de parlar amb ningú que hagi mort per resoldre el meu dubte. Així que suposo que hauré de viure amb la incertesa, tot i que m’agrada molt la idea de poder tornar com un puma, un tigre, o una persona que no li pesi poc la cartera.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per què fem art? - Situació d'aprenentatge 4 (febrer - març 2023)

 Durant el mes de febrer i abans de marxar de vacances, l'alumnat de 1r de batxillerat A, partint d'agrupament escollits per elles i ells mateixos, s'han llançat a la creació artística amb l'objectiu de pensar l'art en termes estètics. Aquí en teniu el resultat, els elements físics del qual estaran exposats a la biblioteca del nostre centre durant 2 setmanes en tornar de les vacances:

Quin és el meu objectiu a la vida? Marcel Martínez Planas

  Quin és el meu objectiu a la vida? En aquest text d’argumentació filosófica raonaré quin crec que és el meu objectiu a la vida. Explicaré com es pot assolir la felicitat i quines condicions s’han de complir per sentir-se bé amb un mateix. Primerament, m’atreveixo a afirmar que la majoria de persones del món tenen com a objectiu en la vida sentir-se bé amb si mateixos. És el que dóna sentit a la vida, ja que tots els humans intenten estar en un estat constant de benestar i felicitat. De fet, es podria dir que la vida en si mateixa és la recerca de la felicitat. Crec en el que acabo de d’afirmar perquè les persones més infelices son aquelles que es suïciden. Per tant, les persones que volen continuar vivint són aquelles que no s’han rendit en la recerca de la felicitat. És a dir, aquelles persones que viuen són les que s’arrisquen a tenir males experiències per poder viure bones experiències (plaers). En resum, podria dir que el principal objectiu de la vida és la recerca de la fel...

25-N: Dia per l'Erradicació de les Violències Masclistes - EL MANIFEST DE L'ALUMNAT

  Fa molts d'anys que la nostra societat, específicament el col·lectiu de les dones, ha lluitat per millorar aquesta societat injusta i masclista. El dia d'avui ja hem fet una petita passa cap endavant amb aquest aspecte, però, malauradament, hem de millorar molt més per arribar a una societat ideal, imaginada per tantes persones. Les violències masclistes són tots aquells actes vers les dones i nenes que puguin tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic. Les podem trobar per qualsevol banda del món, ja que encara no estan suficientment visibles i moltes persones encara pensen que són coses "normals". Poden passar al carrer, a l'escola, a la feina, etc., i no necessàriament han de ser agressions físiques, poden ser insults o simplement mirades. Aquests actes són un atac directe cap als valors humans, promouen l'agressió i el no respecte cap als individus. Les persones adolescents, encara que a vegades les persones adultes no ens escolte...