Passa al contingut principal

¿Tiene sentido o causa nacer en la época en que nacemos?


En este texto intentaré argumentar desde diferentes preguntas la “respuesta” a  si tiene sentido o una  causa nacer en la época en la que nacemos.


¿Por qué me importa esta pregunta? Realmente no lo sé, ya que es una información con la que podría vivir sin saberla, incluso ser más feliz que sabiéndolo. De hecho, si sabes que tiene un motivo que tú estés ahí, te esforzarás en hacer lo que tienes que hacer y tu único objetivo será cumplirlo. Por esta razón, a mí me gusta esta pregunta, porque en caso de que sea verdad, todos seríamos relevantes o simples peones, y significaría que el destino existe, teniendo todos un camino ya marcado para nuestras vidas.


Primero de todo, hay que explicar de dónde surgió esta pregunta. Durante un tiempo no le di importancia a las preguntas que yo mismo me formulaba sobre mí mismo, hasta que Andrés (profesor de filosofía) nos invitó a hacer la actividad de intentar argumentar una pregunta filosófica. Por eso, surgieron estas preguntas de la primera pregunta original.


¿Pueden llegar a existir diferentes vidas (Teoría De La Reencarnación) para hacer cosas que no pudimos llegar a hacer? Creo que la respuesta a esta pregunta es negativa,   ya que, si fuera así, en todas nuestras vidas seríamos iguales o bastante parecidos, haciendo que diferentes personajes históricos que en su época no pudieron demostrar su teoría, con los medios actuales o futuros, pudieran demostrarlo sin tanta dificultad. De este modo, la ciencia avanzaría considerablemente más rápido en ciertos ámbitos porque tendríamos gente bastante inteligente en cada campo en menos de 50 años, ya que se estarían constantemente reencarnando y aumentando su estudio, dando así entender la siguiente pregunta:  ¿acaso existe el tiempo? En términos científicos, el tiempo no existe, ya que lo único que notamos es el desgaste de lo que nos rodea y de nosotros mismos, es decir, el tiempo se podría considerar algo que no es perceptible por nosotros como individuos, pero sí cómo lo percibimos como seres materiales, haciendo así considerar el tiempo como algo relativo e incalculable a la perfección, pero se podría definir como un concepto que los humanos definimos como el transcurso de nuestra vida y que jamás se detendrá.


¿La pregunta tiene respuesta definitiva? Yo sinceramente creo que no, ya que jamás sabremos si hemos sido elegidos por algún ser superior o algo diferente, o si somos seres que han aparecido aleatoriamente en este mundo por “casualidad”, ya que quizás seríamos una especie ya extinta o capaces de hacer infinidad de cosas más. 


Finalmente, quisiera aclarar que, pese a no no saber si la pregunta tiene una respuesta afirmativa o negativa, yo creo que no hay  ningún tipo de causa o motivo para nacer en la época que hemos nacido.  A partir de los argumentos dados, el tiempo es el único “ser” infinito, y ya que la teoría de la reencarnación aún no ha sido demostrada, yo supongo que no tenemos ninguna causa ya escrita, sino que tenemos que crear la que nos parezca mejor a nosotros como individuos.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per què fem art? - Situació d'aprenentatge 4 (febrer - març 2023)

 Durant el mes de febrer i abans de marxar de vacances, l'alumnat de 1r de batxillerat A, partint d'agrupament escollits per elles i ells mateixos, s'han llançat a la creació artística amb l'objectiu de pensar l'art en termes estètics. Aquí en teniu el resultat, els elements físics del qual estaran exposats a la biblioteca del nostre centre durant 2 setmanes en tornar de les vacances:

Què és la realitat i com la construïm els éssers humans? - Debat filosòfic

Al llarg de la situació d'aprenentatge 3, l'alumnat de 1r de batxillerat A s'ha endinsant en un interrogant que, de fet, és consubstancial a l'interrogant filosòfic des dels seus orígens: com es construeix el concepte metafísic de realitat?  Revisitant des de perspectives clàssiques i fundadores com el dualisme ontològic fins als reptes que suposa la intel·ligència artificial i la realitat virtual i augmentada, varen estar preparant un debat a quatre veus, obert al públic, que va tenir lloc el passat 10 de febrer a la Sala Polivalent de l'IES Cap de Llevant. Qui ha dit que els adolescents tan sols estan interessats per Tik Tok i Instagram ? La filosofia viu en els seus esperits crítics!  

Què passa amb els nostres pensaments quan morim? - Irene Rotger Mas

  Què passa amb els nostres pensaments quan morim? Els pensaments són una de les úniques parts essencials de l’ésser humà que no són físiques, ja que no podem tocar o veure’ls . Aquests ens acompanyen tota la vida, fins al punt on ningú no sap on van. La mort. Hi ha moltes idees sobre aquest tema, cap certa o incerta. Una de les primeres és que el que una vegada ens feia tan especials, s’esfuma. Ens deixa per no tornar. Això voldria dir que tots els éssers que hem estimat o estimam, quan morin, no hi haurà cap manera de tornar a veure-los. I això és una cosa que molta gent no pot suportar. La conseqüència d’aquesta experiència és terrible per a molts. Molts plors, depressió, ansietat, i molts més problemes, cada un pitjor que l’anterior.  Hi ha gent, però, que creu que aquesta part de nosaltres queda aquí per sempre, per fer-nos companyia. A les estrelles, o en altres persones . Al que em refereixo és la reencarnació, una creença present des de l'antiguitat que ha prevalgut a molt