Los "Sims" de Andrés

  Què passa amb els nostres pensaments quan morim? Els pensaments són una de les úniques parts essencials de l’ésser humà que no són físiques, ja que no podem tocar o veure’ls . Aquests ens acompanyen tota la vida, fins al punt on ningú no sap on van. La mort. Hi ha moltes idees sobre aquest tema, cap certa o incerta. Una de les primeres és que el que una vegada ens feia tan especials, s’esfuma. Ens deixa per no tornar. Això voldria dir que tots els éssers que hem estimat o estimam, quan morin, no hi haurà cap manera de tornar a veure-los. I això és una cosa que molta gent no pot suportar. La conseqüència d’aquesta experiència és terrible per a molts. Molts plors, depressió, ansietat, i molts més problemes, cada un pitjor que l’anterior.  Hi ha gent, però, que creu que aquesta part de nosaltres queda aquí per sempre, per fer-nos companyia. A les estrelles, o en altres persones . Al que em refereixo és la reencarnació, una creença present des de l'antiguitat que ha prevalgut a...

    1a SITUACIÓ D’APRENENTATGE                                                 Què hi ha després de la mort? Respondré a aquesta pregunta amb 3 arguments, intentant donar la meva opinió. Finalment, arribaré a una conclusió personal. D'ençà que som petits ens demanem coses, ja sigui la cosa més absurda que podem demanar, ja sigui la cosa més interessant que demanarem mai. La pregunta que més m'he demanat al llarg de la meva vida és què hi ha després de la mort. L'humà és l'únic ésser que sap que morirà. Quan el rellotge de la vida s'acabi, es podrà conèixer realment què hi ha més enllà. Potser el no-res, un dormir profund, o el paradís etern promès pels cristians.  Sempre he tingut curiositat per s...

El meu objectiu amb aquest text és explicar quines són les dues postures que pot adoptar la meva pregunta, i, amb una sèrie d’arguments, defendre la meva opinió quant a la que considero que podria ser una resposta vàlida per a aquesta. Primer de tot, cal dir que el bé i el mal són conceptes que no tenen una definició concreta, és més, són totalment subjectius, ja que tothom en té una opinió formada. No és tant una opinió, sinó un ‘criteri’ que tothom té. És aquest criteri el que, en qüestió de segons, davant una situació nova, ens permet concloure si algú ha actuat bé o malament. Però aquest no està acompanyat d’una reflexió ètica anterior, ja que, en el moment en què es demanen arguments sobre per què està malament alguna cosa, no hi ha respostes amb la mateixa rapidesa que en la que s’ha classificat aquell fet. Les persones classificam els fets utilitzant el sentit comú, però es necessita un argument sòlid basat en l’ètica que justifiqui per què alguna cosa està bé o no. Són aquests ...

Aquesta és una pregunta que m’he demanat a mesura que he anat creixent. Ara que sóc un poc més madura m’adono que he estat cercant aprovació externa tota la meva vida, sense preocupar-me per la meva pròpia percepció, fins al punt de modificar els meus gustos i personalitat per a agradar a les persones al meu voltant. Avui en dia ja no tinc com a única prioritat l’opinió dels altres, però em segueix costant entendre qui sóc, especialment quan hi ha un conflicte entre com em veuen, com em veig i el que faig. En aquesta redacció, parlaré sobre cada punt principal de la pregunta i els dubtes que em sorgeixen amb cadascun d’ells per intentar arribar a una conclusió. El que sé  segur és que, com que cada individu és diferent i cada grup també, la resposta canvia depenent de qui se la demani. Primer de tot, voldria parlar dels conceptes subjectius. Quant a la percepció de nosaltres mateixos, és un punt amb molt de pes. Nosaltres som les úniques persones capaces de realment saber tot sobre...

Així com Konstantin Kavafis, al seu meravellós Viatge a Ítaca , va reprendre la figura d'Odisseu - l'immortal heroi homèric del qual tants de nosaltres hem escoltat les històries i proeses, transmeses de generació en generació - per donar compte d'un viatge iniciàtic que no necessàriament es desplaça per una terra física, sinó que és una veritable transformació subjectiva, a tu, estimat lector o estimada lectora, et fem entrega del testimoni dels viatges únics i singulars de l'alumnat de 1r de batxillerat A de l'IES Cap de Llevant, del qual tenc la gran fortuna de ser el seu professor de Filosofia en aquest curs 2022-2023. La filosofia, com tot viatge veritablement transformador, suposa obrir una porta per a la qual cadascú en té la clau, si bé ha de descobrir que sempre l'ha tinguda, tot i que no l'havia sabuda emprar prèviament. Aquesta clau no és altra que l'interrogant que il·lumina tots i cadascun dels enigmes que ens persegueixen a nosaltres, ésser...

Aquesta pregunta me la faig pràcticament des que vaig néixer a base d’un simple passatemps de la meva germana. Segurament us soni el famós joc de “Els  Sims” que, per definició de la Viquipèdia, “és un videojoc de simulació social i de vida, on cada ésser viu té una personalitat pròpia i es controla individualment de forma directa”. Amb quatre o cinc anys d’edat, en tenia prou per entendre que allà, darrere de la pantalla, la meva germana hi tenia una altra vida. Una vida diferent a la nostra, amb altres persones, però que vivien de la mateixa manera. És a dir, es casaven, tenien fills i morien, entre altres coses, com és evident. Però a part de les coses “naturals”, la gent també jugava a l’ordinador i també jugava al joc dels Sims . I a partir d’aquí, em formulava una pregunta;  quina certesa tenim sobre el fet  que nosaltres no som un joc dels Sims ? Si nosaltres podem jugar a la vida d’algú, algú pot jugar a la nostra? Aquestes preguntes es van basar en la meva gran i...

                                          QUÈ ÉS LA FELICITAT? SOM FELIÇ? Intentaré contestar la pregunta amb quatre arguments i una conclusió final. Explicaré el que penso sobre què és la felicitat, si aquesta és necessària per a la vida i si és diferent per a cada persona. Moltes vegades, els humans ens demanem preguntes que majoritàriament no tenen una resposta única o no en tenen. La filosofia ens ajuda a intentar trobar-ne o entendre almenys el significat d’aquestes qüestions, encara sabent que això no té una utilitat necessària per viure.  El tema de la felicitat fa temps que roda pel meu cap: som feliç? I crec que no sòc l'únic que es fa aquesta pregunta. Primer de tot, hauríem de saber què significa el terme “felicitat”, i penso que sempre és molt útil dirigir-se a l’etimologia de les paraules, ja que  el seu significat original, que quasi sempre prové del grec o ll...